Inspired by live translation slams that proved to be audience favorites at the Blue Metropolis Montreal International Literary Festival, and again at the PEN World Voices Festival, PEN’s Translation Slam aims to showcase the art of translation by juxtaposing in a public forum two “competing” translations of a single work.

끝에 선 나무들
by Jeong Kkeut-byeol

철조망과 제 몸을 섞어가며 자라는
체인을 제 몸에 밀어넣고 자라는
제 몸에 박힌 수류탄 껍질을 품고 자라는
난간이나 울타리를 제 몸에 삼킨 채 자라는
이름 모를 나무들을 본 적 있다

>> Go to the slam

暮色
by Xi Chuan

在一个幅员辽阔的国家
暮色也同样辽阔
灯一盏一盏地亮起
暮色像秋天一样蔓延

亡者呵，出现吧
所有的活人都闭上了嘴
亡者呵，在哪里?
暮色邀请你们说话

Que caiga esa lluvia fina
by Coral Bracho

En esta oscura verdad
que abre sus mantos y sus ebrias mareas para protegernos,
que abre sus alas tristes para ahuyentarnos,
para decir que sí,
que caiga esa lluvia fina frente al umbral;
que caiga como aleteo, como irrupción brevísima.

Conversation
by Nick Laird

You can’t believe the kind of thing
my kind go on about, and I in turn can’t
understand the way your lot continually

shout, and shout each other down, and eat as if
someone’s about to lift their plate and smash it.
I’d point out what we talk about we talk about

because we speak in code of what we love.
Here. Where afternoon rain pools in the fields
and windows in the houses facing west turn gold.

roça  barroca
by Josely Vianna Baptista

As almas são visíveis em forma de sombras.
Da religião Guarani, via Schaden

viu o primeiro sol
depois do inverno
desembrulhar, folho por
folho, os rebentos

em cada greta
e grumo
do terreno
foi descobrindo
grelos
e vergônteas,
ocelos verdes
e outros
arremedos

Protest Poem

آن خس و خاشاک تویی/ پست تر از خاک تویی
شور منم نور منم/ عاشق رنجور منم
زور تویی کور تویی/ هاله ی بی نور تویی
دلیر بی باک منم/ مالک این خاک منم

Coixí de cascalls
by Narcís Comadira

Sous le pont Mirabeau, coule la Seine

APOLLINAIRE

 Sena profund, discorres
a bon pas sota els ponts melancòlics,
banyes l’illa de la Ciutat,
on regna Notre-Dame, cristall d’alè,
la de torres quadrades. Aculls
—grogues com les estrelles grogues—
les fulles esgotades dels pollancres dels quais:
així vas acollir aquell que havia dit
que la pàtria del poeta és la llengua,
ni que la llengua sigui l’alemany
i el poeta, jueu.

Vas acollir-lo com la fulla fràgil
d’un arbre fatigat
al cor del teu corrent glaçat i espès.
I ell, que et degué mirar
com un doll de memòria trobadissa,
ell, que duia un farcell prou feixuc
de llengua exiliada, de dubte i sofriment,
va trobar en tu
un coixí de cascalls on reposar per sempre.